A més, també es requereix que la velocitat de dissolució de l’alúmina en la fosa de criolita sigui ràpida, el fons de la cèl·lula electrolítica sigui menys profund, el recobriment de l’electròlit tingui una bona propietat de preservació de la calor, no sigui higroscòpic a l’aire, pèrdua de vol i bona fluïdesa, convenient per al transport i l'alimentació automàtica de cèl·lules electrolítiques. Totes aquestes propietats depenen de les propietats físiques de l'alúmina.
Les propietats físiques de l’alúmina es caracteritzen per l’angle de repòs, el contingut d’α-Al203, la densitat aparent, la mida de les partícules, la superfície específica i el coeficient de desgast.
1. L’angle de repòs. L’angle de repòs de l’alúmina es refereix a l’angle d’inclinació de l’acumulació natural de materials en un pla llis. L'alúmina amb un angle de repòs més gran és més fàcil de dissoldre a l'electròlit i pot cobrir bé la capa de l'electròlit en el procés d'electròlisi, i la pèrdua de vol és petita.
2. Contingut A-Al2O3. El contingut d’a-Al2O3 en alúmina reflecteix el grau de calcinació de l’alúmina. Com més alt és el grau de calcinació, més contingut en a-Al2O3 és. La higroscopicitat de l'alúmina empitjora amb l'augment del contingut en a-Al2O3. Per tant, l’alúmina per a l’electròlisi hauria de contenir una certa quantitat d’a-Al2O3. Però la solubilitat de a-Al2O3 en electròlit és pitjor que la de y-al2o3.
3. Densitat aparent. La densitat aparent d'alúmina es refereix al pes per unitat de volum de material en estat natural. En general, l'alúmina amb densitat aparent petita és favorable per a la dissolució en l'electròlit.
4. Mida de les partícules. La mida de les partícules de l'alúmina es refereix a la seva finor. La mida de les partícules de l'alúmina ha de ser adequada. Si és massa gruixut, es dissoldrà lentament o fins i tot precipitarà a l’electròlit; si està massa fi, és fàcil volar i perdre.
5. Superfície específica. La superfície específica de l'alúmina es refereix a la superfície total de la suma de la superfície externa i la superfície de porus interior del material per unitat de pes. És un indicador important de l’activitat de les substàncies. L’alúmina amb gran superfície específica té una bona solubilitat i activitat en electròlits, però és fàcil d’absorbir la humitat.
6. Coeficient de desgast. L’anomenat coeficient de desgast és el percentatge del canvi del contingut de la mida de les partícules a la mostra després que l’alúmina s’abradi al llit fluiditzat en determinades condicions. El coeficient de desgast és un índex físic de la força de l'alúmina.
Segons les propietats físiques de l'alúmina, l'alúmina es pot dividir en tres tipus: sorra, farina i intermèdia. Les propietats físiques d’aquests tres tipus d’alúmina són força diferents. L’alúmina sorrenca té una densitat aparent més petita, una superfície específica més gran, un angle de repòs lleugerament menor, una petita quantitat d’a-Al2O3, partícules gruixudes cada vegada més uniformes i una major resistència. La farina com l'alúmina té una densitat aparent més gran, una superfície específica més petita, més a-Al2O3, més partícules fines i poca resistència. Les propietats físiques de l'alúmina intermèdia es troben entre les dues. Les propietats físiques de diverses alúmines es mostren a la taula 1-3.
