El maó de carboni de magnesi està fet d'òxid de magnesi d'òxid alcalí d'alt punt de fusió (punt de fusió 2800 graus) i material de carboni d'alt punt de fusió que és difícil d'infiltrar per l'escòria, amb diversos additius no òxids afegits. Un material refractari compost de carboni que no crema fet combinant aglutinants carbonosos. Els maons de carboni de magnesi s'utilitzen principalment per a convertidors de revestiment, forns d'arc de CA, forns d'arc de CC, línies d'escòria en cullerots d'acer i altres peces.
El maó de carboni de magnesia, com a material refractari compost, utilitza eficaçment la forta resistència a l'erosió de l'escòria de la sorra de magnesi i l'alta conductivitat tèrmica i la baixa expansió del carboni, compensant el major desavantatge de la poca resistència a l'escallada de la sorra de magnesi.
Les seves característiques principals inclouen: una bona resistència a altes temperatures, una forta resistència a l'escòria, una bona resistència al xoc tèrmic i una baixa -caiguda de la temperatura.
Procés de producció
Matèria primera
Les principals matèries primeres per als maons de MgO-C inclouen magnesia fosa o sinteritzada, grafit en escates, aglutinants orgànics i antioxidants.
Sorra de magnesi
La sorra de magnesi és la matèria primera principal per produir maons de MgO-C, que es poden dividir en magnesia fosa i magnesia sinteritzada. En comparació amb la magnesia sinteritzada, la magnesia fosa té els avantatges dels grans d'espinel gruixuts i una gran densitat de volum de partícules, i és la principal matèria primera utilitzada en la producció de maons de carboni de magnesia. Per produir materials refractaris de magnesi ordinaris, els requisits principals de les matèries primeres de magnesi són la resistència a les altes temperatures i la resistència a la corrosió. Per tant, es presta atenció a la puresa de la magnesia i la relació C/S i el contingut de B2O3 en la seva composició química. Amb el desenvolupament de la indústria metal·lúrgica, les condicions de fosa són cada cop més estrictes. La magnesia que s'utilitza en els maons de MgO-C aplicats en equips metal·lúrgics (convertidors, forns elèctrics, cullerades, etc.) no només requereix una gran densitat i una gran cristal·linitat pel que fa a la composició química, sinó també pel que fa a l'estructura organitzativa.
Font de carboni
Tant si es tracta de maons de MgO-C tradicionals com de maons de MgO-C de baix-carboni molt utilitzats, el grafit en escates s'utilitza principalment com a font de carboni. El grafit, com a matèria primera principal per produir maons de MgO-C, es beneficia principalment de les seves excel·lents propietats físiques: ① no humectabilitat a l'escòria. ② Alta conductivitat tèrmica. ③ Baixa expansió tèrmica. A més, el grafit i els materials refractaris no pateixen eutèctics a altes temperatures, donant lloc a una alta refractarietat. La puresa del grafit té un impacte significatiu en el rendiment dels maons de MgO-C. En general, s'ha d'utilitzar grafit amb un contingut de carboni superior al 95%, preferiblement superior al 98%.
A més del grafit, el negre de carboni també s'utilitza habitualment en la producció de maons de carboni de magnesia. El negre de carboni és un material carboní pols negre altament dispers produït per la descomposició tèrmica o la combustió incompleta d'hidrocarburs. Les partícules de negre de carboni són petites (menys d'1 μ m), amb una gran superfície específica, una fracció de massa de carboni del 90-99%, alta puresa, alta resistivitat de la pols, alta estabilitat tèrmica i baixa conductivitat tèrmica, cosa que dificulta la grafitització del carboni. L'addició de negre de carboni pot millorar eficaçment les propietats anti-decapament dels maons MgO-C, augmentar el contingut de carboni residual i augmentar la densitat dels maons.
Enquadernador
Els aglutinants que s'utilitzen habitualment per a la producció de maons de MgO-C inclouen quitrà de hulla, brea de quitrà de hulla, asfalt de petroli, així com resines carbonatades especials, poliols, resines fenòliques modificades amb asfalt, resines sintètiques, etc. S'utilitzen diversos tipus d'aglutinants:
1) Substàncies asfàltiques. L'asfalt de quitrà és un material termoplàstic amb gran afinitat pel grafit i l'òxid de magnesi, una alta taxa de carboni residual després de la carbonització i un baix cost. Ha estat molt utilitzat en el passat; Tanmateix, la breu de quitrà conté hidrocarburs aromàtics cancerígens, especialment nivells elevats de benzo[b]pirè; A causa de l'enfortiment de la consciència ambiental, l'ús de breu de quitrà està disminuint ara.
2) Substàncies a base de resines. La resina sintètica es produeix per la reacció del fenol i el formaldehid, i es pot barrejar bé amb partícules refractàries a temperatura ambient. Després de la carbonització, la taxa de carboni residual és alta, i actualment és el principal aglutinant utilitzat en la producció de maons de MgO-C; Però l'estructura de xarxa vidriada formada després de la carbonització no és ideal per a la resistència al xoc tèrmic i la resistència a l'oxidació dels materials refractaris.
3) Substància obtinguda modificant l'asfalt i la resina. Si l'aglutinant pot formar estructures incrustades i materials de fibra de carboni in-situ després de la carbonització, aquest aglutinant millorarà el rendiment a alta-temperatura dels materials refractaris.
Antioxidant
Per tal de millorar la resistència a l'oxidació dels maons de MgO-C, sovint s'afegeixen petites quantitats d'additius. Els additius comuns inclouen Si, Al, Mg, Al Si, Al Mg, Al Mg Ca, Si Mg Ca, SiC, B4C, BN i els sistemes Al-B{-C i Al{-SiC-C reportats recentment. El principi d'acció dels additius es pot dividir aproximadament en dos aspectes: d'una banda, des d'una perspectiva termodinàmica, és a dir, a la temperatura de treball, els additius o additius reaccionen amb el carboni per produir altres substàncies, que tenen una afinitat més alta per l'oxigen que el carboni i l'oxigen, i tenen prioritat sobre l'oxidació del carboni per protegir el carboni; D'altra banda, des d'una perspectiva cinètica, els additius poden reaccionar amb O2, CO o carboni per produir compostos que alteren la microestructura dels materials refractaris compostos de carboni, com ara augmentar la densitat, bloquejar els porus i dificultar la difusió d'oxigen i productes de reacció.










